Silencis mediàtics a Sabadell

 

Després de mesos absent em veig obligat moralment a reprendre el bloc. Fa temps que penso que a Sabadell difícilment tindré veu en algun mitjà, cosa que no em sorprèn. Sóc crític, sí, i no he estudiat periodisme per a fer d’altaveu de ningú sinó per a intentar explicar la realitat d’una forma contrastada i independent. Però del meu cas no és del que vull parlar.

 

El que realment resulta preocupant és que a Sabadell ja fa massa temps que el periodisme no hi té lloc. Amb tot el respecte que em mereixen persones que s’hi dediquen i que s’hi esforcen dia rere dia (i majoritàriament amb condicions laborals precàries) entenc que les direccions dels seus mitjans impedeixen que posin el dit a la llaga quan hi ha temes polèmics. Evidentment, però, aquests gestors van alhora amb el que es dicta des del govern del PSC, a vegades per sintonia i d’altres perquè la necessitat d’obtenir publicitat per part del consistori els genera aquesta dependència.

 

Se perfectament del que parlo quan dic que hi han trucades des de l’Ajuntament a les redaccions que fan desaparèixer temes que estaven previstos, de la mateix manera que forcen notícies sense cap criteri periodístic. Tot i això -i com a tants llocs- també existeix l’autocensura, la situació està tan assumida que ja ni es gosa proposar segons quins temes.

 

Molts podríem pensar que això passa a tot arreu. Però no és ben bé així. Sigui per diferents interessos o línies editorials sovint hi ha algun mitjà que s’atreveix a publicar notícies desfavorables a qui governa. Aquí s’han vist amb comptagotes. A banda de Vilaweb, només El País o El Punt/Avui s’han atrevit a fer aquest pas. Però tan sols en el primer cas ens referim a un mitjà sabadellenc (sense ànim de lucre, per cert).

 

Puc citar molts exemples de temes que ni tans sols s’han tractat. Un cas molt flagrant va ser l’escàndol que va envoltar l’exregidor del PP, Jordi Soriano. Els seus empleats del partit asseguraven estar contractats il·legalment i no cobrar durant mesos. A més, a lgunes veus asseguraven que Soriano hauria desviat fons del partit. El cas va esclatar quan els treballadors ho van voler fer públic a través de cartells que van portar fins a la porta de diferents mitjans. Fins i tot la policia municipal va haver d’intervenir quan intentaven entrar al que fins llavors havia estat el seu espai de treball. La mateixa nit, però, hi va haver un sopar. Més d’una desena de periodistes hi van assistir. Resultat: cap dels mitjans de Sabadell en va dir ni una paraula. Només Vilaweb.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Sabadell té un deute 117 milions d’euros

El ministeri d’Economia ha fet públic l’informe d’endeutament municipal i les dades són força preocupants en relació a l’Ajuntament de Sabadell. Concretament la capital vallesana ha escalat fins la quinzena posició en el rànquing estatal amb un deute total de 117,1 milions d’euros al final de l’exercici 2010. Al final de l’any anterior, però, el deute era de 102,6 milions d’euros, el que vol dir que s’ha incrementat en un 14 per cent el total de diners que es deuen. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

A Sabadell: PSC – PP

No m’atreveixo a fer cap pronòstic que no sigui la continuïtat.

Fins ara un pacte no oficial ha permès que el govern Bustos fes i desfés com volia. Tot i que ja ha passat penso que cal remarcar-ho. Soriano ja no és el número 1 del PP a Sabadell, ni tan sols serà regidor i de fet la direcció del partit el va treure de la presidència. Per què? Això tan és quan es tracta de permetre la governabilitat de Bustos i tots els interessos que representa. Dubto que ningú investigui mai les acusacions d’haver-se endut molts diners del partit (diner públic) i d’altres denúncies que mai acabarem de conèixer del tot. En tot cas, el que sí sabem és que va votar sempre el que tocava, fins i tot va arribar a canviar de vot en un Ple Municipal quan Bustos ho va aturar tot i el va convèncer (tancats en una sala) que s’havia equivocat. Va fer bé la seva feina o, com a mínim, això deu pensar qui el manava. Ara bé, sembla que la seva carrera política ha acabat. Veurem on apareix. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

El Sabadell anticuler?

Amb l’ascens a Segona A el Sabadell comença a recuperar part de la seva essència. No hi ha dubte que (i no ho dic perquè sigui de la meva ciutat) estem parlant d’un dels clubs històrics del nostre país. N’hi ha prou amb dues dades: és un club centenari i és el tercer en palmarès de Catalunya. Ara, després d’haver aconseguit saltar un dels pitjor obstacles –pujar de Segona B- es torna a situar en el mapa del millor futbol estatal i per començar sembla que multiplicarà el seu pressupost per 4. Dit això, crec que és un moment important per veure en quin tipus de club es converteix en aquest renaixement.

Pot semblar una tonteria, però ja he vist a les xarxes socials i ho he sentit en diverses veus que el Sabadell és un club enemistat amb el Barça. No és així ni tampoc just el contrari. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anàlisi/resum del resultat electoral a Sabadell

PSC. Perd 1.500 vots, manté 13 regidors

Manuel Bustos ha estat capaç de mantenir el ‘feu’. Per experiència, puc constatar que el control que té sobre la majoria dels mitjans de comunicació és molt fort. Aquest ha estat un dels puntals. Ho assenyalo no tant per la propaganda (que també) sinó per com s’han tractat casos que, amb un altre tipus de mitjans, haguessin pogut generar molta polèmica. Hi han hagut diverses sentències judicials que podrien haver estat el seu punt i final al consistori. Més de 100 irregularitats en l’adjudicació de pisos tutelats en el complex geriàtric de Sant Oleguer en són un bon exemple. Llegeix la resta d’aquesta entrada »